Disposició dels continents

El supercontinent Gondwana començà la seva fragmentació fa uns 480 Ma, ja durant el Paleozoic, marcant l'inici del cicle Hercinià. Amb el temps se separaren de Gondwana tres grans plaques continentals anomenades Sibèria, Laurència i Bàltica. També hi ha altres fragments continentals més petits, com Avalònia, separats de la resta del supercontinent per l'Oceà Reic.

Amb aquesta fragmentació tornaren les condicions marines, principalment en medis de plataforma, i durant el Silurià les condicions ambientals foren molt particulars, amb dipòsits d'argiles negres, molt riques en matèria orgànica, indicatives de condicions marines euxíniques (anaeròbies i reductores).

Durant el Carbonífer les plaques fragmentades a l'inici del cicle Hercinià tornaren a convergir fins a col·lidir amb les restes de Gondwana, resultant un esdeveniment deformatiu major, l'orogènia herciniana. Aquesta zona és caracteritzada per estructures de plegament acompanyades de processos metamòrfics de gran abast i d'una intensa activitat magmàtica intrusiva.

En finalitzar la orogènia herciniana, ara fa uns 305 Ma, les masses continentals del planeta havien quedat unides, formant un únic supercontinent anomenat Pangea, que en grec significa 'tota la Terra'. Pangea era envoltada per un oceà global, conegut com Pantalassa, que significa 'totes les mars'.